u
: http://els085.blogspot.com
PRESENTACIÓN DE PROPUESTAS
Periodo de envío de propuestas 15 de Enero – 1 de Junio de 2010
Modalidades de presentación:
Comunicaciones ‐ Posters ‐ Talleres ‐ Simposios ‐ Mesas Redondas
Todas las propuestas serán evaluadas utilizando el “proceso de revisión por pares y
anónimo”.
El texto completo de las propuestas aceptadas para su publicación en las Actas del
Congreso se enviará el 1 de Septiembre de 2010.
Aquestes jornades volen oferir una varietat d'aplicacions de la musicoteràpia, amb presentacions d'experiències per part de professionals en actiu i l'aplicació de noves arts creatives en entorns terapèutics. L'objectiu és donar resposta a la necessitat de disposar d'eines que ens permetin conèixer i intervenir en la nova realitat social i educativa que existeix avui dia.
JORNADES TERÀPIES CREATIVES
Divendres 20 de novembre, de 18.00 a 22.00 hores
Dissabte 21 de novembre, de 9.00 a 15.00 hores Lloc: Seu de l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra, C/Balmes, 132-134 Barcelona
L’admissió a les jornades es realitzarà per rigorós ordre de matrícula. Inscripció online
Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès
Més informació: www.idec.upf.edu o 93-5421881
El nou llibre del neuròleg britànic Oliver Sacks (Londres, 1933) té una estructura similar a altres obres seves, amb capítols centrats en una afecció, construïts a partir de la narració de casos clínics i cites de cartes de corresponsals. Aquesta vegada, extensos comentaris a peu de pàgina obliguen a necessitar un tempo de lectura lent. El melòman també pot reconèixer el material temàtic (tourettians, parkinsonians, savants autistes, entre altres), i el contrast entre l’explicació de les patologies i els inquietants dubtes que encara estan irresolts.Però Sacks compon aquesta nova simfonia neurològica amb una particular oda a la música. Al llarg de quatre moviments (possessió musical, musicalitat alterada, memòria i moviment, emoció i identitat) desenvolupa aquest versàtil leitmotiv i explora les seves possibilitats com a clau per desxifrar el funcionament del cervell, per exemple en les al·lucinacions musicals en persones sordes, o com a eina terapèutica àmpliament emprada, per exemple, amb parkinsonians, a qui torna momentàniament una mobilitat normalitzada. En el clímax de l’obra, serà també l’últim bastió a rendir-se a les demències més devastadores.Igual que un compositor dirigint les seves obres, amb aquest llibre Sacks satisfà una doble vocació. Per una banda, com a metge, mostrar la importància que la música pot tenir per a la neurologia. Per l’altra, com a diletant, testimoniar el seu profund amor a la música. Sense pretendre-ho, com a autor aconsegueix novament que el lector descobreixi un ésser humà en cada cas clínic. El Periódico. Oriol Saladrigas.
Per inscripcions:
Organitza:
El passat dissabte 6 de Juny a la Plaça Major de Banyoles es va realitzar una experiència dansomusical que va arrancar els somriures de tots els assistents. Les persones que participen a Tardes de lleure (organitzat per Fundació Estany), Dansa (organitzat per Fundació Estany i col·labora Sòpuls) i Musicoteràpia (Coorgantizat per Sòpuls-Fundació Estany i Ateneu) van realitzar un espectacle sense precedent a les nostres contrades.
Objectius generals del projecte de Musicoteràpia al Centre Riudeperes
- Millorar les conductes socials i emocionals dels usuaris del Centre. Les activitats estructurades de musicoteràpia, moviment, cançons i activitats rítmiques ofereixen un ambient estimulant en el qual es poden aprendre habilitats socials. A través d’una interacció amb el grup es poden estructurar experiències per promoure la cooperació, compartir, esperar torns de paraula.
- Millorar les habilitats motores dels usuaris de del CentreTreballarem activitats musicals que estimulin el moviment, facilitant així una interacció complerta amb el seu entorn.
- Millorar les habilitats de comunicació els usuaris del Centre. La música no té un llenguatge semàntic per això és molt útil en la musicoteràpia i permet crear canals de comunicació a través de la melodia, el ritme, el tempo, l’altura, els matisos.
- Millorar les habilitats d’aprenentatge dels usuaris del CentreSeqüenciar les instruccions i potenciar el contacte visual ja que si aquest es potencia augmenta la capacitat d’atenció i comunicació.
Objectius específics del projecte de Musicoteràpia al Centre Riudeperes:
Els objectius específics estan adaptats a les sessions de musicoteràpia tenint en compte les necessitats individuals de cada usuari i les característiques individuals de cadascú.
Espai:
Utilitzem un espai que garanteix una bona mobilitat interior, amb una taula per estendre el material que utilitzarem durant la sessió, aquesta serà l’aula de la televisió del centre.
Recursos humans:
Joan Fontbernat Mach (Musicoterapeuta, Universitat Ramon Llull)Lídia Horcas i Irene Garcia (Educadores del Centre Riudeperes)
És dissabte al matí i i del Centre Municipal d'Estudis Musicals de Banyoles, conegut com l'Ateneu, en segueixen sortint melodies i ritmes. Però en aquest cas l'objectiu no és, com entre setmana, que els alumnes afinin o marquin el compàs, sinó més aviat que aprenguin a mantenir l'atenció, a interactuar amb els companys o a millorar la seva memòria auditiva. La majoria dels qui fan sonar la música són veïns del Pla de l'Estany, però també n'hi ha que vénen expressament de fora de la comarca, i tots tenen algun tipus de discapacitat intel·lectual o física. Són el centre d'atenció de l'associació Sòpuls, una entitat jove sense ànim de lucre que ofereix diversos serveis per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i dels seus familiars, sobretot en l'àmbit del lleure. Sòpuls, en col·laboració amb la Fundació Estany, una entitat dedicada al mateix col·lectiu, ha engegat una experiència innovadora a la demarcació, en què la música es converteix en l'excusa perquè els qui tenen alguna discapacitat passin una bona estona, creïn vincles i puguin mantenir i millorar capacitats físiques, emocionals i intel·lectuals.
"Cada persona que pateix una discapacitat té les seves característiques particulars i per això els avaluem individualment i decidim, en coordinació amb la família i els altres professionals que treballen amb ells en centres especials o a l'escola, quins objectius específics volem que assoleixin a partir de la música". Ho explica Joan Fontbernat, musicoterapeuta i un dels fundadors de Sòpuls, que va començar a gestar-se a finals del 2007 quan un grup de joves del Pla de l'Estany, professionals de diverses especialitats de l'àmbit de la salut i l'educació, van decidir unir-se per mirar de fer la vida més fàcil a les persones amb discapacitats i a les seves famílies. L'objectiu: organitzar activitats de lleure i oferir-los serveis a un cost simbòlic.És el cas de les classes de musicoteràpia, encapçalades per en Joan i també per en Jordi Matamala, educador social. Tots dos, en sessions maratonianes durant el matí de dissabte, han organitzat en grups els vuit infants i la dotzena d'adults que s'han apuntat a l'activitat. En poques hores se senten sonar guitarres, campanes, mans, xilòfons i tambors; i cantar, i riure. Són el mitjà amb què es treballa la capacitat per mantenir l'atenció, per acceptar el contacte corporal, per potenciar la memòria o per millorar la parla. Un mitjà com a mínim agradable: "Els pares ens diuen que els fills estan encantats de venir", explica en Jordi. No costa percebre-ho.Les sessions comencen amb una cançó de benvinguda en què tothom ha d'explicar com està, i de la mateixa manera acaben amb un tema de comiat, no sense abans haver fet una estona de relaxació. Els seus impulsors esperen estendre-les algun dia als casals de gent gran. Per saber més de Sòpuls i de la musicateràpia es pot clicar www.themusictherapy.blogspot.com, o www.associaciosopuls.blogspot.com.
Deforia Lane, directora de musicoterapia en el hospital Universitario de Cleveland (Ohio). 
El diumenge 22 de març al matí, vam estar a la casa de colònies els Arcs de Sta. Pau per realitzar un taller de musicoteràpia organitzat per la Coordinació de Centres d'Esplai, Fundació Esplai Girona.
Gabriel F. Federico, musicoterapeuta de Buenos Aires (Argentina): Este es un cuento que escuché por primera vez hace unos años en un congreso en México y me conmovió muchísimo. Con el tiempo sentí que debía estar al inicio de mi libro. Su autor es desconocido y en internet circulan machas versions diferentes. La siguieente es una adaptación que he realizado para compartir con ustedes:
