El nou llibre del neuròleg britànic Oliver Sacks (Londres, 1933) té una estructura similar a altres obres seves, amb capítols centrats en una afecció, construïts a partir de la narració de casos clínics i cites de cartes de corresponsals. Aquesta vegada, extensos comentaris a peu de pàgina obliguen a necessitar un tempo de lectura lent. El melòman també pot reconèixer el material temàtic (tourettians, parkinsonians, savants autistes, entre altres), i el contrast entre l’explicació de les patologies i els inquietants dubtes que encara estan irresolts.Però Sacks compon aquesta nova simfonia neurològica amb una particular oda a la música. Al llarg de quatre moviments (possessió musical, musicalitat alterada, memòria i moviment, emoció i identitat) desenvolupa aquest versàtil leitmotiv i explora les seves possibilitats com a clau per desxifrar el funcionament del cervell, per exemple en les al·lucinacions musicals en persones sordes, o com a eina terapèutica àmpliament emprada, per exemple, amb parkinsonians, a qui torna momentàniament una mobilitat normalitzada. En el clímax de l’obra, serà també l’últim bastió a rendir-se a les demències més devastadores.Igual que un compositor dirigint les seves obres, amb aquest llibre Sacks satisfà una doble vocació. Per una banda, com a metge, mostrar la importància que la música pot tenir per a la neurologia. Per l’altra, com a diletant, testimoniar el seu profund amor a la música. Sense pretendre-ho, com a autor aconsegueix novament que el lector descobreixi un ésser humà en cada cas clínic. El Periódico. Oriol Saladrigas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.