La música millora les capacitats cognitives dels nens, segons un estudi que publica la revista Brain. L'estudi va ser desenvolupat per psicòlegs de la Universitat McMaster del Canadà, que van comparar els efectes de l'aprenentatge de la música sobre la sensibilitat dels nens i sobre la seva capacitat de memorització.
Els investigadors van fer un seguiment de dos anys a dos grups de nens d'edats compreses entre els quatre i els sis anys. El primer grup va rebre durant un any ensenyaments musicals extraescolars segons el mètode Suzuki, mentre que el segon grup no va rebre ensenyament musical alguna.
El mètode Suzuki, ideat per un violinista japonès que és a més filòsof i pedagog, permet als nens, encara que siguin molt petits, aprendre música i fins i tot tocar un instrument.
Basat en el principi del llenguatge maternal, el mètode Suzuki ensenya música mitjançant el joc i implica els nens a escoltar cada dia alguna melodia. Respectant el ritme d'assimilació del nen, aquest mètode li permet descobrir, experimentar i desenvolupar la seva sensibilitat musical.
Quatre revisions
Durant l'any que va durar l'experiment, els investigadors xecs als nens quatre vegades. La revisió consistia a mesurar l'activitat del seu cervell a través de la tècnica coneguda com magnetoencefalografia, mentre els nens escoltaven dos tipus de música: una procedent d'un violí i una altra d'una gatzara.
Els nens van completar un test musical en el qual se'ls demanava distingir entre harmonies, ritmes i melodies, i una prova de memòria en la qual havien de escoltar sèries de nombres, recordar-les, i després repetir-les.
Amb aquest sistema, ha estat possible apreciar millor la manera com els nens capten, perceben i integren els sons musicals, així com els canvis induïts per l'activitat musical sobre el còrtex cerebral.
A més, després de la primera i l'última sessió els investigadors van avaluar la capacitat de memorització dels nens, així com de fixar-se en els harmònics, els ritmes i les melodies.
Els resultats de l'experiment van ser diferents per als dos grups de nens. Els que havien seguit el mètode Suzuki van mostrar una major sensibilitat cap a la melodia emanada d'un instrument com el violó, el que segons els psicòlegs significa una maduració accelerada del còrtex cerebral.
A més, aquests nens van arribar a una capacitat de memorització més important que els del segon grup, fins i tot des de la primera avaluació, ocorreguda als quatre mesos d'iniciat l'experiment.
Altres habilitats
La millora de la capacitat de memorització aconseguida gràcies a la música facilita l'aprenentatge de la lectura, de l'escriptura i de les matemàtiques, així com el desenvolupament de la capacitat de situar-se en un entorn i fins i tot el coeficient intel lectual.
Segons els investigadors, liderats per Llorer Trainor, professora de Psicologia, Neurociència i Conducta de la McMaster University a Hamilton, Canadà, és la primera vegada que un estudi mostra les respostes del cervell poden evolucionar de manera diferent en el transcurs d'un any, segons els nens hagin estat formats o no en el coneixement i l'experiència musical.
Aquests canvis tenen una relació directa amb les millors habilitats cognitives constatades en els nens que practiquen la música, el que constitueix una evidència que l'aprenentatge musical té un efecte positiu sobre la memòria i l'atenció dels més petits, el que indica la conveniència que la música hauria de formar part de l'ensenyament maternal i primària.
Encara que estudis anteriors havien demostrat ja que els nens grans que rebien classes de música experimentaven més millores en el seu coeficient intel lectual (CI) que els que anaven a classes de teatre, aquest és el primer estudi que identifica aquests efectes en mesuraments cerebrals de nens més petits .
Els investigadors van fer un seguiment de dos anys a dos grups de nens d'edats compreses entre els quatre i els sis anys. El primer grup va rebre durant un any ensenyaments musicals extraescolars segons el mètode Suzuki, mentre que el segon grup no va rebre ensenyament musical alguna.
El mètode Suzuki, ideat per un violinista japonès que és a més filòsof i pedagog, permet als nens, encara que siguin molt petits, aprendre música i fins i tot tocar un instrument.
Basat en el principi del llenguatge maternal, el mètode Suzuki ensenya música mitjançant el joc i implica els nens a escoltar cada dia alguna melodia. Respectant el ritme d'assimilació del nen, aquest mètode li permet descobrir, experimentar i desenvolupar la seva sensibilitat musical.
Quatre revisions
Durant l'any que va durar l'experiment, els investigadors xecs als nens quatre vegades. La revisió consistia a mesurar l'activitat del seu cervell a través de la tècnica coneguda com magnetoencefalografia, mentre els nens escoltaven dos tipus de música: una procedent d'un violí i una altra d'una gatzara.
Els nens van completar un test musical en el qual se'ls demanava distingir entre harmonies, ritmes i melodies, i una prova de memòria en la qual havien de escoltar sèries de nombres, recordar-les, i després repetir-les.
Amb aquest sistema, ha estat possible apreciar millor la manera com els nens capten, perceben i integren els sons musicals, així com els canvis induïts per l'activitat musical sobre el còrtex cerebral.
A més, després de la primera i l'última sessió els investigadors van avaluar la capacitat de memorització dels nens, així com de fixar-se en els harmònics, els ritmes i les melodies.
Els resultats de l'experiment van ser diferents per als dos grups de nens. Els que havien seguit el mètode Suzuki van mostrar una major sensibilitat cap a la melodia emanada d'un instrument com el violó, el que segons els psicòlegs significa una maduració accelerada del còrtex cerebral.
A més, aquests nens van arribar a una capacitat de memorització més important que els del segon grup, fins i tot des de la primera avaluació, ocorreguda als quatre mesos d'iniciat l'experiment.
Altres habilitats
La millora de la capacitat de memorització aconseguida gràcies a la música facilita l'aprenentatge de la lectura, de l'escriptura i de les matemàtiques, així com el desenvolupament de la capacitat de situar-se en un entorn i fins i tot el coeficient intel lectual.
Segons els investigadors, liderats per Llorer Trainor, professora de Psicologia, Neurociència i Conducta de la McMaster University a Hamilton, Canadà, és la primera vegada que un estudi mostra les respostes del cervell poden evolucionar de manera diferent en el transcurs d'un any, segons els nens hagin estat formats o no en el coneixement i l'experiència musical.
Aquests canvis tenen una relació directa amb les millors habilitats cognitives constatades en els nens que practiquen la música, el que constitueix una evidència que l'aprenentatge musical té un efecte positiu sobre la memòria i l'atenció dels més petits, el que indica la conveniència que la música hauria de formar part de l'ensenyament maternal i primària.
Encara que estudis anteriors havien demostrat ja que els nens grans que rebien classes de música experimentaven més millores en el seu coeficient intel lectual (CI) que els que anaven a classes de teatre, aquest és el primer estudi que identifica aquests efectes en mesuraments cerebrals de nens més petits .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.