Molt bona feina...
http://santiserratosa.com/nou-video-de-percussio-corporal-i-jocs-de-mans-musicals/
FORMACIÓ: 2a. Àgora de Musicoterapeutes de Girona
Us informem de la 2a. Àgora de Musicoterapeutes de Girona, que tindrà lloc el proper dissabte 9 de maig de 10 a 14h. a la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona, carrer Emili Grahit, 77 de Girona.
En cas que hi volgueu assistir, confirmeu la vostra assistència per coordinar adequadament la jornada al correu següent: mnavarronogues@yahoo.es
En cas que hi volgueu assistir, confirmeu la vostra assistència per coordinar adequadament la jornada al correu següent: mnavarronogues@yahoo.es
ARTICLE: "La música serveix per a alguna cosa i la resta, per a gairebé res"
És fantàstic que la ciència comenci a estudiar la nissaga social de la música. Hi ha alguna cosa que s'enganxi més que una bona melodia? L'única cosa que sabem amb certesa d'ella -i ha estat amb nosaltres des dels orígens de les primeres tribus humanes és la seva universalitat. Parisencs i camerunesos, majors d'edat i nens, tots semblen emocionar-se amb tons i temps semblants. No em diguin que no resulta increïble que uns i altres coincideixin en furgar en certa harmonia, en un acord, fruit de donar-li a una vuitena, mentre interpreten com discòrdia, o en tot cas com un senyal de tristesa, una melodia massa lenta.
L'únic que coneixem de la música és el seu universalitat ... i que es tracta d'un esdeveniment social. Jo no conec res que pugui mantenir unit a un col·lectiu durant tant de temps; potser la religió o el credo polític. Ara bé, el curiós és que tant la religió com la política van a menys, mentre les melodies van a més.
Justament, potser és aquesta falta d'utilitat concreta de la música el que la fa tan estimada per tot el món. El llenguatge semblaria seguir-la en quantitat de devots, encara que per raons molt diferents: totes les persones es preen de poder parlar i transmetre un pensament als altres. Als neuròlegs del futur els correspon detectar si la diferència entre el llenguatge musical i el parlat és tan gran com sembla: el primer no sembla transmetre gran cosa, mentre que el segon té utilitats: entendre, concentrar-se i encaminar-se a la consecució d'un objectiu determinat.
Però i si les diferències no fossin tan nítides? En els laboratoris s'està demostrant amb simis i humans que els records són molt més fràgils del que es pensava; la gent tendeix a tergiversar amb una facilitat extrema ia dir 'Diego' on va dir 'dic'. A més, resulta que els processos cognitius del cervell són tan complicats que ara sabem del cert que l'inconscient decideix per nosaltres unes mil·lèsimes de segon abans que nosaltres resolguem, de forma conscient, menjar o no fer-ho, anar a la dreta oa l'esquerra , oblidar una idea o recordar-la.
Orquestra Filharmònica de Dublín (imatge: "Wikipedia" ).
I si resultés que la música hagués precedit al llenguatge, però que aquest últim hagués conservat la herència genètica de la primera? I que ni una ni l'altre serveixen per a gran cosa. Per descomptat, cada vegada està més clar que més i més gent s'acosta a la música, mentre que augmenta contínuament el nombre dels que desconfien del llenguatge. Jo sempre dic que una llengua no serveix per entendre -això cal deixar-al cos i al moviment-, sinó per enganyar els uns als altres;per fer creure als altres el que volem que creen.
Algun científic per aquí al món m'intentava convèncer que, al contrari del que deia el filòsof grec Plató, el pensament no era el més important, sinó el moviment. Que el cos havia aconseguit tals argúcies i avenços que el llenguatge o el pensament només es necessitaven per poder acompasarlos, per instrumentar-los. ¿S'han parat a pensar meus lectors en el inversemblant que resulta -per favor, que em corregeixin els matemàtics- la teoria de l'equilibri dels animals bípedes , com nosaltres? Ni Déu sap encara què és el que ens permet caminar amb només dos cames sense perdre l'equilibri, havent de sortejar -com ens toca fer-tants tortuositats i corbes enrevessades.
Ja no diguem el que fan alguns músics amb el joc màgic dels seus dits interpretant al piano una de les peces de Mozart . ¿S'han fixat en com mouen de memòria els seus dits sense que els tremoli el pols i respectant sempre la melodia que ens embadaleix? Potser l'únic que importa és, justament, el que ens embadaleix: sentir que formem part del ramat, empatitzar amb els altres. Potser la música serveix per a alguna cosa i la resta, per a gairebé res.
Autor: Eduard Punset
Font: http://www.eduardpunset.es/19955/general/la-musica-sirve-para-algo-y-el-resto-para-casi-nada
ARTICLE: Els efectes de la música al cervell dels nens/es
La música és un element essencial en el desenvolupament i aprenentatge dels nens / es. La música no només ajuda a que els nostres nens / es es relaxin, sinó que també ajuda a desenvolupar la memòria i el sentit de coordinació del nadó.
Aquells nens / es que creixen escoltant música , cantant cançons, i movent-se al ritme de la música gaudeixen d'un millor sistema sensorial, creant més enllaços a les connexions neuronals del cervell.
Estudis demostren que aquells nens / es que participen activament en activitats relacionades amb la música són aquells que fan les grans connexions, perquè la música en els nens / es provoca:
- Un augment en la capacitat de memòria, atenció i concentració dels nens / es.
- Millora l'habilitat per a la resolució de problemes matemàtics i de raonament complex.
- Fa que els nens / es puguin expressar-se.
- En combinar-se amb el ball, estimula els sentits, l'equilibri i el desenvolupament muscular.
- Estimula la creativitat i la imaginació infantil.
- Enriqueix l'intel·lecte.
- Fa que els nens / es puguin interactuar entre si.
- Augmenta l'autoestima dels nens / es.
La música té un efecte profund en l'estat d'ànim, en la intel·ligència, en la memòria i en el llenguatge; com també en la salut i en sistema immunològic.L'impacte de la música el veiem cada dia ... manipula el nostre estat d'ànim, enriqueix les nostres vides, i envolta les nostres ments.
Com afecta la música en els nostres nens / es?
- Intel·ligència -El escoltar música durant la infància contribueix a crear certs patrons en el cervell. Els nostres nens / es neixen amb bilions de neurones en el cervell. Si aquestes neurones no són utilitzades es perden amb el temps. Que els nens / es rebin estímul a través de la música fa que més neurones funcionin al cervell ... i com més neurones es desenvolupin, més fàcil se'ls farà aprendre noves coses i desenvolupar nous talents.
- Memòria -Els nens / es poden acordar de música que han escoltat ja des dels tres mesos de vida. A més, el escoltar música també ajuda als nens / es a recordar-se de com fer certes coses, és a dir, que si els nostres nens / es aprenen a realitzar qualsevol tipus de tasca mentre escolten música, afavoreix que la següent vegada que tornin a sentir aquesta melodia, recordin amb facilitat la tasca realitzada i per tant els sigui més fàcil tornar a reproduir-la.
- Entesa -El enteniment i el llenguatge són ajudats per l'habilitat de processar informació més ràpidament. Aquells nens / es que escolten música de manera regular tenen un major CI (Quocient Intel·lectual). L'habilitat d'entendre i processar el llenguatge s'aconsegueix en entendre els diversos sons que crea el llenguatge parlant. Els nens / es que solen estar exposats a la música s'acostumen a escoltar diferents sons complexos, els quals els ajudaran a destriar el llenguatge.
- Emocions -Les emocions i els estats d'ànim estan directament vinculats a la música. És difícil per a nosaltres els adults sentir-nos feliços durant una cançó trista, com sentir-nos tristos amb una cançó alegre. I així mateix és per als nens / es. La música suau els ajuda a calmar-los, mentre que la música creativa els ajuda a estimular / activar-los.
- Salut -La música pot tenir un impacte poderós en la salut. La música ajuda a restaurar les respiracions, les quals ens calmen físicament i ens ajuda amb la pressió arterial i els batecs cardíacs.La música també té l'efecte d'alleujar el dolor i promoure la millora física.
Font: http://quetescuchen.com/efectos-de-la-musica-en-el-cerebro-de-los-ninos/
TALLERS DE PRIMAVERA “El juego como principio dinamizador en musicoterapia” – 18, 25 i 26 d’abril. El Masnou (Barcelona)
El Centre de Musicoteràpia de Barcelona (CMTB) ofereix 5 tallers destinats a musicoterapeutes i estudiants de musicoteràpia, per a potenciar habilitats comunicatives i expressives entrellaçant joc, música i teràpia:
- Dissabte 18 d’abril, 10-14h. Musicoteràpia Creativa Nordoff-Robbins. Mariana Chamorro.
- Dissabte 18 d’abril, 16-20h. Taller de guitarra i ukelele. Genaro E. Sierra Sáenz
- Dissabte 25 d’abril, 10-14h. El joc corporal. Alícia Baraushas.
- Dissabte 25 d’abril, 16-20h. Tècniques lúdiques en psicoteràpia grupal. Walter Silva.
- Diumenge 26 d’abril, 10-14h. Taller El joc musical. CMTB, Isabel Agudo, Nicoletta Valente, Catherine Cohen.
Lloc: La Sala de las Bestias. C. Josep Llimona, 10, El Masnou. A 3m. de l’estació d’Ocata (Renfe).
Preu: 50€/taller. Estudiants de MT i socis ACMT: 40€. Tres tallers: 120€. Cinc tallers 160€
Més informació: 619783697 – cmtb@cmtb.net - www.cmtb.net
JORNADES “CUERPO, ARTE Y SALUD” – 21 de març, Barcelona
La Asociación Butay i la Sección Clínica de Artes Aplicadas a la Salud y a la Rehabilitación Social, organitzen les Jornadas “Cuerpo, Arte y Salud” el proper 21 de març, de 10 a 20h. al Centre Cívic Urgell de Barcelona. La jornada té una “transdisciplinària” (Art, Psicoanàlisi, antropologia, pedagogia, filosofia) i inclou diferents disciplines art-terapèutiques (Dansa Moviment Teràpia, Musicoteràpia, Dramateràpia i Artteràpia). Hi participaran la Dra. Janick Niort, de la Fundación PsicoArt, la Dra. Mónica Sorín, Directora de la Formación de Arteterapia i la Dra. Liana Vella del Campus Stella entre d’altres. Més informació: http://www.spain-eventos.es/
JORNADAS MUSICOTERAPIA Y ONCOLOGÍA – VITORIA, 28 i 29 de març
L’Instituto Música Arte y Proceso organitza les Jornadas de Musicoterapia y Oncología que tindran lloc a Vitoria-Gasteiz el 28 i 29 de març. Ponents: Thygve Aasgaard, Camino Bengoechea, Dra. Blanca López-Ibor, Elvira Martín, Núria Escudé, Dra. Mireia Serra Vila, Luis Amurrio, Dr. Alberto Meléndez. Hi ha la possiblitat de presentar comunicacions i pósters. Més informació: http://www.agruparte.com/
X JORNADES DE MUSICOTERÀPIA PER A L’EDUCACIÓ I LA SALUT – Abril i Maig València
L’Associació Valenciana de Musicoteràpia AVMT ofereix les X Jornades de Musicoteràpia per a l’Educació i la Salut, dirigides a estudiants i professionals dels diferents àmbits de la salut que vulguin conèixer i adquirir recursos musicoterapèutics. Lloc de realització: Seu de l’Associació Valenciana de Musicoteràpia, carrer Actor Llorens , 8, València. Més informació: http://www.
Musicoterapia l' Hospital Centro de Cuidados La Laguna.
Musicoterapia en el Hospital Centro de Cuidados La Laguna. / VÍDEO: P. CASADO, S. RUEDA
Li han dit que tanqui els ulls, però Miguel Àngel del Pozo és incapaç. La seva mà esquerra descansa sobre el cos sinuós d'un violoncel i amb la dreta agafa fort la mà de la seva dona. L'arc li arrenca l'instrument les notes més boniques que, possiblement, s'hagin escoltat a l'habitació 105 de l' Hospital Centre de Cures la Llacuna . La vibració recorre els rovells dels dits de Miquel Àngel, un pessigolleig que li puja pel braç i li travessa el pit. Oblida que té càncer, oblida el dolor, oblida el sofriment. Obre els ulls i busca amb els seus llavis la mà de la seva dona. La sessió de musicoteràpia està al punt àlgid.
En els hospitals de cures pal·liatives espanyols no és una teràpia habitual, tot i que els beneficis d'aquesta pràctica són molts i estan contrastats científicament, segons explica Javier Rocafort, director mèdic del centre. El 66% dels pacients adults que han participat en les sessions disminueixen la intensitat del dolor i el 83% redueix el seu nivell de cansament, segons un estudi desenvolupat en hospital. "Està perfectament demostrat que disminueix la depressió l'ansietat, redueix l'estrès i el dolor" assegura el doctor. Encara aclareix: "Sempre ha de ser una teràpia afegida. Es tracta de millorar els resultats clínics, que ja de per si han de ser bons amb l'activitat sanitària normal"."Tinc un càncer de pàncrees que no té marxa enrere", sentencia estoic Miquel Àngel, de 67 anys, per a qui la seva malaltia no és un tabú. Els dolors que sent són intensos i no aguanta molt de temps assegut sense retorçar a la butaca de la seva habitació. Però la música l'ajuda, almenys, a deixar de pensar-hi. És la segona vegada que ell i la seva dona, Carmen Portada, de 63 anys, participen en una sessió de musicoteràpia, un tractament que des de fa tres mesos l'hospital ofereix als seus pacients. Aquest centre està promogut per la Fundació Vianorte-Llacuna ia ell poden acudir persones sense recursos.
Mery Martínez, de 39 anys, i Carla Navarro, de 31, són les musicoterapeutes. Martínez amb la seva guitarra i Navarro al violoncel. Juntes recorren les habitacions del centre a la recerca de somriures en un lloc on regna la tristesa. "La nostra funció és donar qualitat de vida i benestar al pacient en l'últim moment de la seva vida, captant totes les capacitats que encara existeixen. Tot i que estem parlant de malalties terminals hi ha moltes coses que encara poden fer", assegura Martínez mentre obre al màxim les seves enormes ulls blaus.
Està demostrat que disminueix la depressió l'ansietat, redueix l'estrès i el dolor
Javier Rocafort, médico
La mateixa passió per la seva feina transmet Navarro."És més dur veure-ho des de fora. Nosaltres no veiem final de vida, veiem la vida", afegeix. I de la vida parlen amb Miguel Ángel i Carmen. Les dues musicoterapuetuas acompanyen amb música a la parella en un passeig entre records. Gràcies a les notes, caminen per Malasaña (Madrid) i entren al Franco, el bar on fa 48 anys ella li va conquerir ballant. Esclaten a riure al recordar-ho. "I això que som d'esquerres!", Exclama Carmen.
Un cop a la setmana Martínez i Navarro van a l'hospital amb dos grans maletes vermells a vessar d'instruments a donar les seves sessions, no només a adults, també als nens amb malalties rares de la unitat de pediatria. "La diferència és que els adults saben que estan en el seu final de vida. La gran majoria dels nens, però, no parlen i no són capaços de verbalitzar el que senten. Amb ells no sabem en quin moment estem", explica Navarro .
"Em sento com flotant en un núvol", xiuxiueja Miguel Àngel en acabar la sessió. Les emocions han estat intenses i el passeig llarg. Es queda adormit i Carmen es relaxa en observar que el seu marit descansa tranquil sobre el llit de l'hospital, potser amb el so del violoncel encara ressonant en el seu cap.
Integrasons
Integrasons La il·lusió del compositor argentí Pablo Persico era crear una orquestra infantil i juvenil al seu barri, el Poble-sec de Barcelona, i, després de 8 anys, ha complert aquest desig. A partir del seu interès per l'educació social, el Pablo ha treballat en diversos projectes musicals amb infants i joves fins acabar dissenyant la metodologia Integrasons. Com ell explica, consisteix a unir cultures i alhora ajudar en l'educació de nois i noies a través de la creació artística comunitària. Reivindica, d'aquesta manera, la importància que a les escoles es potenciï la creativitat dels alumnes.
SOCIAL: L’Hospital Sant Joan de Déu engega una campanya de micromecenatge per millorar la seva unitat de cures pal·liatives
L’Hospital Sant Joan de Déu ha posat en marxa una campanya per captar fons a través del micromecenatge per millorar la seva Unitat de Cures Pal.liatives, la primera que es va constituir a Espanya per infants el 1991. La primera acció de la campanya és la venda del llibre “Seguirem vivint” (Ara llibres, 2015), de l’Elisabet Pedrosa, que és el testimoni lluminós, emotiu i transformador de la mort, ara fa un any, de la seva filla Gina.
La Unitat de cures pal·liatives és un recurs de l’hospital per tenir cura d’aquells infants, i de les seves famílies, que pateixen malalties en que l’expectativa de vida no arriba a l’edat adulta. La Unitat ofereix una atenció integral adaptada en tot moment a la seva situació i en el decurs de tot el seu procés evolutiu.
Aquesta atenció integral compren la dimensió física, emocional, social i espiritual amb disponibilitat les 24 hores i 365 dies a l’any. El seu objectiu és que el nen tingui la millor qualitat de vida possible i que la família tingui el recolzament que necessita en tot moment. Per això, els professionals estan al seu costat tant a l’hospital com a casa.
El creixement de l’hospital i l’atenció a malalties molt més complexes en els darrers anys ha augmentat les necessitats d’aquest tipus d'assistència. En el moment actual es requereix un plantejament global del funcionament de la unitat i dels seus recursos per a poder seguir atenent més famílies amb la mateixa qualitat.
És per això, que l’Hospital Sant Joan de Déu ha engegat aquesta campanya amb l’objectiu de millorar l’atenció global dels pacients en el procés del final de la seva vida. Els fons recaptats serviran no només per ampliar l’equip de professionals de la unitat, sinó també per millorar l’atenció al dol, per fer més formació, per oferir a les famílies una web de suport i per ajudar a crear una xarxa de Cures Pal·liatives a Catalunya.
Trobareu més informació de la campanya a la web de micromecenantge de Sant Joan de Déu Implica-t
ARTICLE: Vaig començar a anar a escola als sis anys
Vaig començar a anar a escola als sis anys
Portar els infants a alguna escola abans dels dos anys respon a una necessitat dels adults no pas de les criatures; una necessitat impulsada pel sistema econòmic que ens domina.
Joan M. Girona és mestre i psicopedagog
A les escoles de primària i infantil s’hi matriculen criatures de tres anys; unes han estat escolaritzades diferents temps a les llars d’infants i d’altres no. Les diferències entre unes i altres no són significatives. Jo vaig començar a anar a escola als sis anys i força persones de la meva generació tenen una semblant història escolar.
Portar els infants a alguna escola abans dels dos anys respon a una necessitat dels adults no pas de les criatures; una necessitat impulsada pel sistema econòmic que ens domina.
El que podríem anomenar precedent històric de les llars d’infants van ser les sales de lactànciaque es van establir a les fàbriques quan es va aconseguir que les dones anessin a treballar fora de casa. A casa i als camps hi havien treballat tota la vida i al mateix temps havien cuidat els seus fills i filles. Va ser una necessitat del sistema de producció per permetre que les mares fessin les seves hores i continuessin cuidant dels futurs treballadors o treballadores. Per motius semblants s’havia creat l’escola pública: perquè els treballadors fossin més productius. Escoles i guarderies van néixer per a les classes dominades, la classe dominant no les utilitzava.
Al nostre país les guarderies (anomenades així) es van generalitzar els anys de creixement econòmic sota el franquisme; a moltes empreses grans se n’hi van posar. Complien el paper de guardar les criatures mentre les seves mares treballaven, no tenien cap preocupació educativa. Actualment hi ha forces llars d’infants amb orientació educativa i segons la situació econòmica del moment i de les famílies augmenta o disminueix la quantitat de criatures petites apuntades.
És convenient per als infants l’escolarització abans dels tres anys?
L’espècie humana és mamífer; els seus nadons mamen. Els bebès neixen molt indefensos i necessiten un temps llarg per assolir una mínima autonomia, cosa que no passa a la resta de mamífers: les cries són autònomes molt aviat. Els adults humans han de tenir cura de les seves cries força temps. Tenim sentiments i experimentem emocions, potser un dels aspectes que ens diferencien dels animals (malgrat no és segur que alguns no en tinguin). Els nadons per créixer necessiten establir vincles amb els adults que els cuiden a casa. Han d’establir amb ells unes relacions individualitzades i estables. Una relació que a partir de l’estimació propera, constant i segura els donarà seguretat i els estructurarà. La criatura gràcies a aquest vincle pot créixer, pot forjar la seva identitat individual. El primers mesos de vida defensarà les seves joguines, no les compartirà, recelarà dels estanys no s’anirà amb qui sigui… més endavant, si aquest procés previ s’ha fet mínimament bé podrà compartir, podrà relacionar-se en pla d’igualtat amb altres infants, amb altres adults diferents als del seu nucli familiar. La manca d’una relació estable primerenca pot provocar desconfiança, inseguretat, facilitat de manipulació…
Fins els dos anys el cervell humà es desenvolupa molt i ho farà segons la qualitat dels estímuls que rep a partir de la relació amb els adults propers: petons, abraçades, jocs, contes, cançons, menjars… així arriba a conèixer el món que l‘envolta i a ell mateix; hi estableix relacions emocionals.
Tenir un fill és una de les decisions importants que pren una parella; és una de les poques coses que es poden fer amb llibertat. Les il·lusions que hi posen en tenir-lo continuen al cuidar-lo. Estar amb el nadó és una de les vivències més meravelloses que podem tenir els humans. Veure i viure com creix, com comença a caminar, a dir paraules, a somriure, a conèixer… són experiències molt agradables; diria que a cap pare o mare els agrada perdre-se-les. És quelcom íntim compartit per progenitors i criatures. Les necessitats econòmiques que imposa el sistema dominant impedeixen moltes vegades poder gaudir-ne. Cal passar massa hores fora de casa treballant o desplaçant-se. És un greuge molt gran que se’ns fa: no se’ns deixa escollir lliurament com volem cuidar i educar els nostres infants. Davant la imposició podríem establir prioritats. Pagar l’hipoteca, canviar el cotxe o cuidar de la criatura. Es pot viure de lloguer i no canviar de cotxe i a canvi gaudir dels fills. Hi ha qui pot demanar una excedència o reducció de jornada. Els primers anys dels nostres fills o filles és quelcom que no es podrà recuperar.
La relació individualitzada i estable, no canviant, la poden garantir la majoria de les llars d’infants? Sembla que no o, al menys, no amb la mateixa qualitat amorosa. Les necessitats que hem exposat dels nadons ho són més quant més petits són, per això afirmo la conveniència d’esperar, com a mínim, fins els dos anys el moment de portar-los a una escola. Caldria portar-lo quan en comença a tenir ganes, quan vol sortir de casa seva, quan se li queda petita. Si les administracions públiques calculessin els costos és més barat pagar l’excedència durant dos anys a un dels progenitors que establir una xarxa d’escoles infantils.
Les criatures de més de dos anys arribarien a l’escola molt estimulades, amb més ganes de descobrir coses, amb més ganes d’aprendre… tothom hi sortiria guanyant. Cuidar-los molt a casa no és sobreprotecció: és donar-los la preparació adequada per afrontar les dificultats que aniran trobant a mesura que es facin grans.
Les criatures agafen malalties quan comencen a anar a la llar d’infants, malalties que no agafen a casa, ho acceptem com quelcom habitual. Potser la cura amorosa dels familiars també actua de prevenció… No cal que agafin les malalties, se les poden estalviar.
És un xic difícil que les llars d’infants on hi ha mestres preparades que fan molt bé la seva feina (amb poca presència masculina però) puguin donar l’atenció, la cura, la relació individualitzada, la presència continuada no canviant… que dóna l’entorn familiar, la intensitat i qualitat d’uns pares atents que estimen. No és el mateix està pendents d’una criatura que de les que hi ha a una llar. Les mestres han de repartir el seu temps i les seves atencions.
Tot això no s’oposa a que si una família no pot o no vol cuidar tot el temps els seus fills els porti a l’escola quan ho cregui oportú o ho necessiti; per tant cal que tingui a prop una llar d’infants, cal que les administracions mentre no es decideixen a subvencionar les excedències dels pares, ho contemplin.
Els que donen importància als resultats de les famoses proves PISA poden comprovar que països amb molt bons resultats com Finlàndia no escolaritzen les criatures abans dels tres anys. Alemanya i els països nòrdics, per exemple, animen a cuidar els infants a casa, facilitant a pare o mare gaudir de gran part del sou durant un parell d’anys. Evidentment les circumstàncies són diferents a les nostres però sembla que podent escollir prefereixen que els infants estiguin amb els pares a casa.
Per acabar recordem que totes les persones humanes són capaces de cuidar i estimar els seus infants. A vegades els professionals de l’ensenyament, membres d’unes determinades classes socials, podem menystenir a persones en situacions socioeconòmiques o culturals diferents. Famílies amb pocs ingressos, amb dificultats greus, famílies de cultures minoritàries estimen i cuiden perfectament els seus infants. Eduquen malgrat puguin ser analfabetes.
També pot haver famílies que, per les dificultats que arrosseguen, no aportin als infants el que necessiten i per tant aquests en patiran les conseqüències. Problemes de relació de parella, de convivència, econòmiques, de consum de substàncies. Però també hi ha guarderies (canvio el nom expressament) que no són acollidores, com escoles i instituts que no fan bé la seva feina però els casos puntuals no invaliden el plantejament.
Font: http://diarieducacio.cat/vaig-comencar-anar-escola-als-sis-anys/
RECURSOS: Educarec
A aquesta web: www.educarec.com treballa les intel·ligències múltiples
Per exemple: La musical... llenguatge no-verbal. Un curt que tracta de forma més que brillant un tema molt delicat com és el bullying. I tot això mitjançant la música i sense ni una sola paraula. Deixem-nos seduir pel ritme!
FORMACIÓ: 2a. ÀGORA DE MUSICOTERAPEUTES DE BARCELONA
El proper dissabte 17 de gener, de 10 a 13h. tindrà lloc la 2a. Àgora de Musicoterapeutes de Barcelona. Les Àgores de Musicoterapeutes són reunions de professionals de la musicoteràpia per a fomentar el lligam, l’intercanvi d’experiències i la promoció de
bones pràctiques.
Tindrà lloc al carrer Erasme de Janer, 8 de Barcelona (metro Sant Antoni).
Organitza: Associació Catalana de Musicoteràpia.
Més informació: acatmtp@gmail.com www.musicoterapia.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)