Musicoterapia en el Hospital Centro de Cuidados La Laguna. / VÍDEO: P. CASADO, S. RUEDA
Li han dit que tanqui els ulls, però Miguel Àngel del Pozo és incapaç. La seva mà esquerra descansa sobre el cos sinuós d'un violoncel i amb la dreta agafa fort la mà de la seva dona. L'arc li arrenca l'instrument les notes més boniques que, possiblement, s'hagin escoltat a l'habitació 105 de l' Hospital Centre de Cures la Llacuna . La vibració recorre els rovells dels dits de Miquel Àngel, un pessigolleig que li puja pel braç i li travessa el pit. Oblida que té càncer, oblida el dolor, oblida el sofriment. Obre els ulls i busca amb els seus llavis la mà de la seva dona. La sessió de musicoteràpia està al punt àlgid.
En els hospitals de cures pal·liatives espanyols no és una teràpia habitual, tot i que els beneficis d'aquesta pràctica són molts i estan contrastats científicament, segons explica Javier Rocafort, director mèdic del centre. El 66% dels pacients adults que han participat en les sessions disminueixen la intensitat del dolor i el 83% redueix el seu nivell de cansament, segons un estudi desenvolupat en hospital. "Està perfectament demostrat que disminueix la depressió l'ansietat, redueix l'estrès i el dolor" assegura el doctor. Encara aclareix: "Sempre ha de ser una teràpia afegida. Es tracta de millorar els resultats clínics, que ja de per si han de ser bons amb l'activitat sanitària normal"."Tinc un càncer de pàncrees que no té marxa enrere", sentencia estoic Miquel Àngel, de 67 anys, per a qui la seva malaltia no és un tabú. Els dolors que sent són intensos i no aguanta molt de temps assegut sense retorçar a la butaca de la seva habitació. Però la música l'ajuda, almenys, a deixar de pensar-hi. És la segona vegada que ell i la seva dona, Carmen Portada, de 63 anys, participen en una sessió de musicoteràpia, un tractament que des de fa tres mesos l'hospital ofereix als seus pacients. Aquest centre està promogut per la Fundació Vianorte-Llacuna ia ell poden acudir persones sense recursos.
Mery Martínez, de 39 anys, i Carla Navarro, de 31, són les musicoterapeutes. Martínez amb la seva guitarra i Navarro al violoncel. Juntes recorren les habitacions del centre a la recerca de somriures en un lloc on regna la tristesa. "La nostra funció és donar qualitat de vida i benestar al pacient en l'últim moment de la seva vida, captant totes les capacitats que encara existeixen. Tot i que estem parlant de malalties terminals hi ha moltes coses que encara poden fer", assegura Martínez mentre obre al màxim les seves enormes ulls blaus.
Està demostrat que disminueix la depressió l'ansietat, redueix l'estrès i el dolor
Javier Rocafort, médico
La mateixa passió per la seva feina transmet Navarro."És més dur veure-ho des de fora. Nosaltres no veiem final de vida, veiem la vida", afegeix. I de la vida parlen amb Miguel Ángel i Carmen. Les dues musicoterapuetuas acompanyen amb música a la parella en un passeig entre records. Gràcies a les notes, caminen per Malasaña (Madrid) i entren al Franco, el bar on fa 48 anys ella li va conquerir ballant. Esclaten a riure al recordar-ho. "I això que som d'esquerres!", Exclama Carmen.
Un cop a la setmana Martínez i Navarro van a l'hospital amb dos grans maletes vermells a vessar d'instruments a donar les seves sessions, no només a adults, també als nens amb malalties rares de la unitat de pediatria. "La diferència és que els adults saben que estan en el seu final de vida. La gran majoria dels nens, però, no parlen i no són capaços de verbalitzar el que senten. Amb ells no sabem en quin moment estem", explica Navarro .
"Em sento com flotant en un núvol", xiuxiueja Miguel Àngel en acabar la sessió. Les emocions han estat intenses i el passeig llarg. Es queda adormit i Carmen es relaxa en observar que el seu marit descansa tranquil sobre el llit de l'hospital, potser amb el so del violoncel encara ressonant en el seu cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.