Si no tots tenim els mateixos gustos, què fa que la música sigui tan universal?
Científics als Estats Units podrien tenir la resposta: una part del nostre cervell respon igual quan escoltem per primera vegada una tonada.
Contingut relacionat
Per què escoltar nova música ens causa plaer
Per què la música ens fa sentir bé
Els especialistes de l'estudi, publicat a l'European Journal of Neuroscience, van utilitzar la ressonància magnètica per mesurar l'activitat cerebral de 17 adults mentre escoltaven per primera vegada 9,5 minuts d'una peça clàssica del període barroc.
El resultat va ser que diverses regions "altament peculiars" estaven sincronitzades entre els subjectes.
"I les zones que responen (igual) són molt interessants", va dir a BBC Món Vinod Menon, un dels autors del treball de la Universitat de Stanford.
"No només hi ha un patró consistent, sinó també trobem patrons en diferents nivells de processament de la informació", ha afegit.
Moviment sense moure
L'especialista va explicar que tot i les diferències de cada individu, si escolten una peça que no han escoltat abans, les zones del cervell que tenen a veure amb el processament, així com amb la motricitat, la planificació, la memòria i l'atenció responen de forma similar.
"La part del moviment és molt interessant perquè els participants estaven recolzats en un escàner. No podien moure el cos, i malgrat això, vam poder apreciar com l'àrea relacionada a la part motriu es sincronitzava entre els individus", va explicar Menon.
"Així que el nostre cos respon naturalment a estimulacions musicals establint moviments que típicament acompanyen la música", ha afegit. "Això és emocionant perquè ens mostra que mentre escoltar la música és-en molts sentits-una experiència altament individualista, els cervells de diferents persones estan connectats per seguir aquesta música de manera consistent a través de diverses àrees del cervell ".
Els investigadors consideren que el motiu de que això passi pot estar en els orígens de l'evolució, en la forma en què el cervell està cablejat.
"Des dels seus orígens la música ha estat usada en un context social que involucra el cant i el ball", ha assenyalat el científic. "Per tant el moviment té un aspecte social".
Teràpies del llenguatge
L'expert va assenyalar que el resultat del seu estudi podria tenir aplicacions en l'àrea del llenguatge i processament de la parla. Per exemple, en tècniques de comunicació amb persones autistes.
Tanmateix, Menon aclareix que caldria realitzar més estudis per establir si el cervell d'una persona amb aquesta condició respon igual que la d'adult típic desenvolupat.
Són diversos els estudis que s'estan realitzant per entendre com el cervell respon a la música.
El treball de la Universitat de Stanford coincideix amb el realitzat amb experts canadencs sobre la sensació de gratificació que sent la gent quan s'escolta una tonada.
Amb l'ajuda d'imatges per ressonància magnètica, l'equip de Canadà va descobrir que la zona del cervell de recompensa s'activa quan la persona escolta per primera vegada una melodia.
En la mesura que l'oient gaudia més de la música, més forts eren les connexions a la regió del cervell coneguda com a nucli accumbens.
clic Llegiu: El plaer d'escoltar música
A això, Vinod Menon va aclarir que a diferència de les similituds trobades en àrees del cervell relacionades amb processaments complexos de la informació, en el seu estudi no van trobar entre els participants patrons similars en el processament de la gratificació.
