Maria, 82 anys, diagnosticada d'Alzheimer. Va començar la seva tractament de Musicoteràpia fa un any en el seu Centre De Majors. Des de llavors, la seva pèrdua de llenguatge s'ha frenat i la seva agressivitat és menor.
Ignasi, 35 anys, un accident de trànsit li va provocar una hemiplegia lateral dreta. Amb el tractament de Musicoteràpia, ha anat millorant la seva mobilitat. Després de mesos de treball és capaç de desplaçar-se amb crosses.
Luis
i Soraya, pares d'un nen nascut als 6 mesos de gestació, van recórrer a
la Musicoteràpia que s'oferia a la Unitat de prematurs. La
música i el cant dels seus pares, guiats pel Musicoterapeuta, van
ajudar a que el nadó desenvolupés l'instint de succió i aconseguís el
seu desenvolupament òptim per sortir de la incubadora una setmana abans
que la mitjana d'altres nadons en la seva situació.
La
AMTA (American Music Therapy Asocciation) defineix la Musicoteràpia com
la utilització científica de la Música i tot tipus d'experiències
musicals per restaurar, mantenir i / o millorar la salut física i
psíquica de les persones. La
intervenció ha d'estar dirigida per un Musicoterapeuta professional en
un entorn terapèutic, per tal de promoure canvis desitjables en el
funcionament físic, cognitiu, psicològic o social de les persones. Aquest
concepte de Musicoteràpia i dels seus objectius terapèutics encaixen
perfectament amb la definició de salut de l'Organització Mundial de la
Salut, concebuda com "un estat de complet benestar físic, mental i
social, no només l'absència de malaltia".
La Musicoteràpia pot aplicar des dels primers mesos de l'embaràs fins als últims moments de la vida d'una persona. Això
fa que els seus camps d'intervenció siguin molt variats, des de
persones en estat de salut fins àmbits com l'educatiu (problemes en el
llenguatge, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)
...), la discapacitat (Síndrome de Down, autisme
...), Geriatria (Parkinson, Alzheimer ...), Salut Mental (trastorns
psicòtics, de la conducta alimentària ...) o Medicina (nadons prematurs,
oncologia, rehabilitació neurològica, dolor crònic ...).
El
procés d'intervenció comença per iniciativa pròpia del pacient o bé
després de la derivació per part d'un professional (psicòleg, metge,
terapeuta ocupacional ...). Per
establir els objectius a curt i mitjà termini i el tractament, es
demanarà prèviament informació, tant de l'estat de salut del pacient i
com de la seva història musical, el que coneixem com Identitat Sonora
(Benenzon, 1969). Aquest
tractament s'aplica al llarg d'un determinat període de temps, en
sessions normalment setmanals, d'una hora de durada aproximadament.L'estructura
de les sessions depèn del sector de població a qui va dirigida, l'estat
físic o emocional del pacient o dels objectius terapèutics que es
persegueixin, entre d'altres. Sent
una teràpia fonamentalment no verbal, ens comunicarem a través de la
Música i de diverses expressions musicals per obtenir informació que ens
permeti intervenir terapèuticament.
Els
recursos musicals utilitzats poden anar des del cant, fins a l'ús
d'instruments, el moviment, la creació musical, l'escolta guiada de
música o la improvisació. La
Musicoteràpia proporciona un espai terapèutic estructurat, oferint
seguretat per propiciar els canvis desitjats en cada pacient.
És fonamental la Música en directe. El Musicoterapeuta, degudament entrenat, serà capaç d'adaptar cada música al pacient, amb una intenció terapèutica. La música gravada no permet aquestes adaptacions, fonamentals per al procés. Les
reaccions davant de cada tipus de música són pròpies de cada individu,
depenen del seu estat físic i psicològic, així com de la seva història
personal i ambient cultural (Mercadal-Brotons i Martí, 2008). Així, la simple escolta d'un CD de música clàssica no comportarà automàticament la relaxació del pacient. Igualment, els "receptaris musicals" que recomanen la música de Bach per al mal de panxa, no tenen cap base científica.2012-11-19-musicoterapia.jpg
A
Maria, la pacient amb Alzheimer, se li dibuixa un somriure quan veu
aparèixer al seu musicoterapeuta amb la guitarra, tot i la seva
desorientació. Aquesta setmana treballaran la memòria, l'esquema corporal i la socialització amb la resta de companys. Ignasi, amant del heavy, va recuperant part de la seva mobilitat gràcies a un treball conjunt amb el seu fisioterapeuta. Durant
les sessions, el musicoterapeuta adapta la música preferida del pacient
al treball de rehabilitació, propiciant una major motivació i
implicació d'aquest en la seva evolució. Luis i Soraya han après com involucrar-se en la recuperació del seu nadó. Juntament amb el musicoterapeuta, han descobert la importància del cant i el contacte pell a pell. La reproducció del so del cor de la mare ha estimulat el reflex de succió i l'autonomia del nadó a l'hora d'alimentar.
La
Musicoteràpia és una professió emergent i poc coneguda a Espanya, el
que a vegades comporta que hagi de justificar contínuament la nostra
feina. L'intrusisme professional és un altre assumpte a tractar. La formació reglada com Musicoterapeuta s'imparteix com estudis de Postgrau en diverses universitats i centres privats. En
aquests estudis es comprèn tant l'àrea clínica com la musical i la
musicoterapèutica, des d'un punt de vista tant teòric com pràctic. Associacions
nacionals i internacionals estableixen que el musicoterapeuta
professional ha d'estar capacitat en aquestes tres àrees.
Als
Estats Units, Argentina o Finlàndia, és una professió normalitzada i
reconeguda, plenament integrada en els equips interdisciplinaris. A
Espanya, des de fa temps, podem trobar exemples de l'aplicació reeixida
de la Musicoteràpia en diferents camps i en institucions tant públiques
com privades. Però el reconeixement oficial de la professió encara està per arribar.
En el context socioeconòmic actual la Musicoteràpia exerceix una funció important. Podem
ressaltar aquí la seva concepció de la salut de manera global, fugint
de les parcel · lacions típiques de la medicina convencional. A
més és una disciplina terapèutica no farmacològica, i hi ha estudis
científics que demostren de manera fefaent una disminució considerable
en la necessitat d'administració de fàrmacs després de la seva
aplicació. Un
musicoterapeuta professional estalviaria diners al Sistema Nacional de
Salut, utilitzant una teràpia no farmacològica, sense efectes secundaris
i que permet assolir el benestar integral del pacient utilitzant
activitats plaents, implicant la persona i al seu entorn en el
tractament.
La
Música i totes les seves expressions, inherents a l'ésser humà des de
temps immemorial, poden ser la resposta als reptes en el futur de la
salut.
Article sencer a http://www.huffingtonpost.es/carmen-miranda/musicoterapia-la-musica-es-salud_b_2157952.html